Quan la Ona em va explicar que volia fer aquest projecte, em va dir des del principi que el volia crear juntes. Feia temps que dèiem que volíem construir un projecte on la fotografia no s’hagués d’adaptar a la història, sinó que poguéssim allunyar-nos d’una fotografia “que acompanya” i, en canvi, fer que el guió fos la pròpia fotografia. Volíem explotar al màxim el món oníric que portàvem a dins, de forma visual.

Vam fer diverses reunions amb la Ona, ja que una de les coses que més m’agrada quan faig de gaffer és poder intervenir a la preproducció de manera creativa: exposar idees amb la DoP i construir plegades la proposta de llum, i així va ser.

Un cop vam tenir clar com volíem encarar la llum, vaig fer les plantes, però ens vam adonar que, per la llum que demanava el projecte, ens quedàvem curtes amb el material que ens proporcionava l’ESCAC. La majoria de plans eren exteriors oberts i volíem negativitzar per aconseguir contrast a les cares. Necessitàvem teles negres de grans dimensions i, a més, la localització de la casa era molt petita i no hi cabien trípodes a set perquè es veien en càmera. Per això vam haver de recórrer al grip per penjar-ho tot des de les bigues del sostre.

Vam llogar dues teles negres de 4×6 metres i vam aconseguir tres cardelinis. A més, vaig agafar llençols blancs i negres de casa per tenir més marge. També vaig portar una coixinera blanca perquè volia falsejar una llum diegètica amb un tungsteno 1K ficat dins un Juanito, però com que no en teníem, no ho vam poder aconseguir. Vaig pensar a fer-ho amb paper craft com a faldó i la coixinera blanca tapant la part inferior. Així la llum no afectava les parets ni creava ombres lletges, i alhora la difuminava, aconseguint una textura maca a les pells.

L’escena de la festa va ser la que més vaig gaudir, perquè vaig tenir molta llibertat amb la llum. Li vaig proposar a la Ona fer un blackout a tota la casa (cabaneta), ja que rodàvem una escena de nit però ho fèiem de dia i entrava llum per tot arreu. A més, vam utilitzar un Nanlite 300D col·locat al sostre per simular la llum de la festa, des de la visió onírica de la protagonista. Vam decidir que fos una llum blanca, perquè volíem fugir de la típica llum de festa amb colors i moviments, ja que no ens ajudava a expressar el moment del brot que estava vivint la protagonista quan començava a recordar.

Per primera vegada, vaig jugar amb miralls per poder direccionar la llum, ja fos en exteriors, rebotant el sol, o bé falsejant una llum de sol amb el Nanlite 300D rebotat en un mirall que entrava per la finestra. Havia de semblar una llum de matí, però estava tot ennuvolat i plovia.

Vaig aprendre molt en aquest rodatge, ja que era la primera vegada que tenia un equip de llum i no ho feia sola. Em va encantar dirigir un equip i treballar conjuntament aquella llum que portàvem ideant des de feia dies. A més, després de tantes hores juntes, es va crear molt bon rotllo i van sortir amistats molt boniques.

Per altra banda, va ser bastant difícil muntar set, perquè hi havia molt poc temps i el compartíem amb art. Però tot l’equip, després d’aquest rodatge, va entendre que la llum necessita temps i atenció, i que és molt important poder-la muntar amb calma. I, si pot ser, tenir el set net i preparat només per nosaltres, ja que hi ha elements perillosos i cal estar pendent de tot per no posar ningú en risc.