La Virgen del Roble va ser un projecte que em va fer especial il·lusió. La Mimi em va proposar encarregar-me de la direcció de fotografia i vaig dir que sí de seguida. Venia de treballar en curtmetratges molt intimistes, i tenia moltes ganes de sortir d’aquest registre i explorar un món visual diferent.

Quan la Mimi em va presentar el dossier, el primer referent que em va venir al cap va ser Wes Anderson. Tot el que imaginava girava entorn d’aquesta estètica tan particular: composicions simètriques, colors vius i una mirada molt narrativa. Així que em va ser molt fàcil començar a construir una proposta de fotografia. Tenia molts referents visuals clars que em van ajudar a no encallar-me i a tenir una direcció estètica definida des del principi.

Els referents visuals escollits ens situen dins d’un univers estètic que combina la mirada infantil amb la fantasia, la calidesa rural amb l’esperit d’aventura i la llibertat narrativacom. Perexemple Stand by Me (1986) de Rob Reiner, Moonrise Kingdom (2012) de Wes Anderson o The Florida Project (2017) de Sean Baker entre molt d’altres.

El meu objectiu com a directora de fotografia era allunyar-me de la narrativa visual clàssica i buscar un enfocament més viu i dinàmic, proper als personatges. Volia una fotografia que transmetés la innocència, la infància i l’energia dels protagonistes, d’una manera gairebé sensorial. Que l’espectador no només observés, sinó que sentís que formava part del seu món.

Per trencar amb la distància, vaig voler fer que els personatges miressin directament a càmera en moments concrets, creant una connexió immediata amb l’espectador. També vaig plantejar la incorporació de zooms exagerats i juganers, però per motius externs —com el vent constant durant el rodatge vam haver d’adaptar-nos i finalment descartar aquesta opció.

Inicialment, amb la Mimi vam parlar d’utilitzar càmera dinàmica amb estabilitzador (Ronin), però finalment ens vam decantar per la càmera en mà. Ens semblava més adequada per al to del curt, ja que afavoria la proximitat emocional i la naturalitat. Com que jo estava d’operadora i els nens eren força més petits que jo, vam optar per utilitzar un easyrig per mantenir la càmera a la seva alçada i poder-me moure amb comoditat pel bosc.

A nivell d’òptica, vam treballar principalment amb un 16-35 mm f/2.8. L’angular ens permetia un to més còmic i, alhora, ajudava a fer que l’espectador es sentís immers dins la història. També vam utilitzar molts plans generals per mostrar la grandesa del paisatge i contrastar-la amb la petitesa dels infants, perduts dins un món molt més gran que ells, aquests plans els vam tirar amb un dron que vam alquilar amb un operador.

Pel que fa al color, vam treballar amb una paleta molt saturada des de vestuari i direcció d’art, però la imatge final buscava un equilibri amb una lleu dessaturació, per no caure en l’excés. Tot i això, un cop a postproducció, ens vam adonar que una imatge més saturada ens transmetia millor aquella sensació de fantasia i infància que buscàvem, així que vam apostar per potenciar-ho.

Vam jugar molt amb la profunditat de camp, creant capes visuals que donessin textura i volum als enquadraments. També vam decidir incorporar flares de manera intencionada, per aportar màgia i calidesa. La llum, tot i ser majoritàriament natural, la modulàvem amb miralls i reflectors per obtenir textures suaus i contrastos orgànics. Volíem suggerir estiu, intimitat i una infància lliure i plena de vida.

La proposta fotogràfica de La Virgen del Roble volia recordar-nos com és mirar el món quan tot sembla immens, brillant i inexplicable. No una fotografia que observa des de fora, sinó una que juga, sent, respira i estima amb els seus personatges.

Amb la Mimi vam treballar molt a gust. Estic acostumada que els directors acceptin la meva proposta i, a partir d’aquí, jo faci el storyboard. Però amb ella va ser diferent: ens vam asseure juntes un dia i vam començar a dibuixar el projecte com ens l’imaginàvem, fins que vam perdre la noció del temps. El resultat va ser un storyboard complet i compartit des de la complicitat.

Pel que fa a la producció, la preproducció va anar molt bé: teníem tot molt controlat. Però quan vam començar a rodar, el temps es va complicar. Vam tenir ràfegues de vent de fins a 40 nusos, enmig d’un bosc i amb tres nens. Finalment vam haver de cancel·lar l’últim dia de rodatge. Una de les coses positives va ser l’easyrig, que em va ajudar a mantenir una certa estabilitat i seguretat malgrat les condicions adverses. Gràcies a tot l’equipi a la paciència, vam poder rodar-ho un altre dia, amb molt bon temps i ens va anar perfecte perquè vam poder utilitzar el dron ja que a les altres jornades a causa del vent no vam poder.

Què he après:

Amb La Virgen del Roble he après que, per molt que ho tinguis tot molt ben preparat, sempre poden aparèixer imprevistos externs. En el nostre cas, va ser la meteorologia: vam estar a punt de no poder acabar el rodatge perquè vam passar dos mesos amb ràfegues de vent molt fortes. Aquest projecte m’ha ensenyat que cal tenir paciència i confiar en el procés ja que si hi ha esforç sempre te’n acaves ensortint.

Va ser un dels primers curtmetratges que vaig rodar amb la Blackmagic 6K, i em va servir molt per aprofundir en els aspectes tècnics de la càmera.