Nosotros, un projecte dedicar a totes aquelles persones que han estimat molt però no bé. 

A primer de grau vaig decidir dirigir un curt que pogués explotar el departament de fotografia explicant la narració amb ella. Està molt bé fer la fotografia i la direcció alhora, ja que adaptes el guió amb el que t’imagines visualment.

Vaig voler retratar una relació insana, aquella que necessita la dependència del altre, la normalització i el vici de diferents actituds, però sobretot del estimar, però no estimar bé.

Cada nit, tancava els ulls i em submergia en una mar fosca que ell havia teixit al meu voltant. Les seves paraules, carregades de verí, lliscaven per la meva pell. I, en comptes de rebutjar-les, les absorbia com si em pertanyessin.

Estava atrapada en un cicle de dolor i plaer, d’una intensitat adictiva. Allò que els altres veien com senyals d’alarma, jo ho llegia com gestes de passió extrema. Els seus esclats de gelosia eren com una droga: m’ofegava, però em feia sentir desitjada. Les seves mentides eren com cants de sirena i promeses buides que jo volia creure. I tot i que la meva intuïció cridava fort, triava callar-la per continuar sentint la dolça agonia de la seva atenció. Ens havíem acostumat a un joc de poder i manipulació. I cada discussió era una nova prova d’amor, una nova oportunitat per demostrar fins a quin punt estava disposada a perdre’m per ell.

Greta (22) i Aldo(24) són parella des de fa quatre anys. És estiu i han decidit fer un viatge en cotxe, perquè no es poden permetre cap altra escapada. Però són feliços. O, almenys, això creuen. Com cada any, passaran les vacances junts, convençuts que l’amor ho pot tot.
Durant el trajecte, la càmera es convertirà en un testimoni silenciós de les seves emocions, sense filtres ni barreres. A través de flashbacks, veurem els moments clau que han anat desdibuixant la frontera entre estimar i destruir-se mútuament. El cotxe serà l’escenari on s’exposa el recorregut d’una relació que va des de la tendresa fins al desgast.

La direcció de fotografia de Nosotros és clau per transmetre la intensitat emocional de la relació entre GRETA i ALDO. L’objectiu visual és fer palpable l’evolució interna del vincle a través de la llum, el color, la textura i la composició, fent de la càmera una extensió del punt de vista emocional de GRETA. Fent que el cotxe sigui la relació, es per això quan sortim del cotxe, ens evadim de tot i no escoltem res, ja que estan tant cecs que no veuen res més que ells.

El relat s’articula principalment des de la perspectiva de GRETA, i per això s’utilitzaran composicions subjectives, moviments de càmera intuïtius i plans que accentuïn el seu estat psicològic. La càmera mai observa ALDO de manera objectiva o neutra; ell sempre apareix en relació amb ella, com una presència ineludible, gairebé opressiva.

Vaig decidir dividir els plans en tres, els plans curts, Utilitzats per captar la intensitat emocional, la tensió subtil en mirades, gestos o espais entre els cossos.
Rodat amb un 50mm de f/1.4 per aillar visualment els personatges del fons, creant una sensació de claustrofòbia emocional i obsessió. Sovint fora de focus parcial per transmetre incertesa, dependència, o desequilibri. Ho vam utilizar a les parts dels flashbacks, ja que era tot el que recordava la GRETA d’aquell viatge.

Llavors els plans mitjos, que reflecteixen la convivència dins del cotxe, sense intimitat real. Tots dos personatges apareixen dins el mateix pla, però sovint desconnectats, amb espais buits entre ells. Volia expressar el punt de vista objectiu de la relació. Ho vam rodar amb un 14mm f/8.

I per últim tenim els plans generals, aquells que estan rodats for a del cotxe, per retratar el viatge i el funcionament com a metàfora del recorregut de la relació. En aquests plans, el cotxe es veu petit dins d’un paisatge gran, mostrant la solitud i el buit malgrat l’aparença de “viatge junts”.

Per els plans mitjos i els generals utilitzem la Càmera en trípode donant sensació de confinament, de rutina. Dintre del cotxe vam utilitzar una lapa que gripejavem al cotxe, li donàvem a gravar i la ona i jo ens quedàvem darrere del cotxe amagades per si passava qualsevol cosa, a tot això vam utilitzar el foco automàtic ja que no teníem recursos per rodar-ho amb el foco manual.

En canvi, als plans tancats, en el moment dels flashbacks, utilitzem la càmera en mà per els moments emocionals més inestables. El moviment s’acompanya de la respiració visual del personatge.

El tractament de la llum el vaig dividir en dos, en la llum de dia i la llum de nit.

A la llum de dia vam utilitzar una Natural reforçada amb artificial difusa en flashbacks per expressa records que semblen lluminosos però tenen ombres. Però sobretot la meva proposta es que als plans de dia tinguessin un tó una mica desaturat, per expressar aquella relació d’esgotament que ja està mig morta. 

I per la llum de nit, vam voler falsejar la llum del cotxe com a font principal, gripejant un panel led amb una altre lapa que teníem a dalt del cotxe per tenir exposició i posant un altre panel led al maleter per simular la llum dels frens del cotxe.

Amb aquests leds vam voler utilitzar colors simbòlics, el Vermell que generava tensió, passió, agressivitat. El verd per generar toxicitat, gelosia, distorsió i per ´últim el groc per expressar el fals sentiment de calidesa i nostàlgia.

La llum en escenes nocturnes era dura per expressar la necessitat, la debilitat y el plaer que tenien ells dos.

Què he après:

En aquest projecte vaig aprendre a dirigir la fotografia i que una altra persona operés càmera, la Ona Soan. Fins aleshores no ho havia fet mai i em semblava molt difícil de gestionar, però al final va ser una experiència molt bonica. Era dels primers projectes que fèiem juntes i vam connectar molt bé: les dues sabíem en tot moment què volíem i la Ona em va entendre a la perfecció. Des d’aquest curt, no hem deixat de treballar juntes dins el departament de fotografia.

Com que era un curt de primer curs, els rols i les dinàmiques de rodatge no estaven encara del tot definits perquè no teníem tanta experiència, i molts dels rols els acabaves assumint tu mateixa com a directora. Va ser justament aquí on més vaig aprendre, perquè és molt important entendre la feina que hi ha darrere de cada departament i valorar-la.

Una de les experiències que més m’enduc va ser haver de dirigir una escena íntima. Vam estar treballant-la prèviament en diverses trobades amb els actors i amb la Sol, la coordinadora d’intimitats. Malauradament, per qüestions externes, la Sol no va poder ser al rodatge, però tota aquella preparació prèvia va ser clau per poder rodar l’escena amb cura i respecte.