Mita és un projecte creat amb molt d’amor i liderat per un equip de dones. És una peça que portem gestant des de fa temps, i en la qual he volgut enfocar la direcció de fotografia cap a l’univers psicològic de la protagonista, la Mita, una dona amb un trastorn psicopàtic.

Per preparar la proposta visual, em vaig informar sobre aquest trastorn i les característiques que solen tenir les persones que el pateixen: són metòdiques, molt ordenades, fredes, amb una gran dificultat per connectar amb les emocions. A partir d’aquí, vaig imaginar com seria la ment de la Mita per dins, i la visualitzava com un espai buit, simètric i controlat. Va ser llavors quan vaig decidir que la càmera havia de funcionar com una extensió de la seva ment.

La proposta visual parteix d’aquests conceptes: plans estàtics, frontals i molt simètrics, que transmetin aquesta fredor i ordre. Però a mesura que la Mita comença a relacionar-se amb la Paloma i a experimentar emocions, tot aquest ordre intern es comença a trencar. Per això, la posada en escena evoluciona: el pla es va tancant progressivament i la càmera, que al principi és fixa amb trípode, acaba sent càmera en mà. Volia reflectir com l’aparició de les emocions altera la seva percepció i desmunta la rigidesa inicial: una ment emocional és, per mi, una ment més caòtica i imprevisible.

Aquesta transformació visual es manifesta especialment en l’espai central del curt: la cuina. És allà on tenen lloc les escenes clau i les discussions que marquen el gir emocional i narratiu del personatge.

Apart d’això, vaig voler donar-li molta importància a tres moments del curt, la primera vegada que veu la paloma, quan la va a buscar i quan la mata. Ja que son els moments de canvi i el perquè de tot, on la Mita explota la seva personalitat. 

Vam alquilar un zoom Canon EF 27-300mm ja que no teníem pressupost per alquilar un zoom de cine, però al ser un zoom de fotografia, el zoom funcionava fent pressió cap endavant, és a dir, no podem posar el motor per poder fer el zoom amb el follow però per sort, amb una mica de pràctica i paciència ens en vam acabar en sortint. 

Durant tot el curt vaig utilitzar òptiques angulars, ja que volia que el espai formes part de elles perquè com he dit abans, amb la Nina Fuegui, la directora d’art, jugàvem amb la simetria de l’art.

Vam utilitzar un 10-20mm de f/4, i ho vam estar tirant a 12mm a f/4 i llavors teníem un 16-35mm de f/2.8 que vam estar tirant-ho a 16mm a f/2.8. (Especificat al guió tècnic i als partes de càmera).

Amb tema llum, jo volia que totes les parts de la casa on compartissin espai l’Amaya i la Mita tinguessin una temperatura freda, ja que era un espai on acabaven de habitar i entre elles dos hi havia una certa incòmodes per tot el que havia passat abans de que es mudessin (no vull fer spoiler), vaig decidir que el lavabo tindria unes tonalitats fredes amb CTB i que la cuina també fos freda però tirant cap al plus Green, perquè tot tingui relació i acompanyés amb la paleta d’art.

Volia jugar amb la florescència i que fos lowkey, que predominen la subexposició utilitzant punts de llum diegètiques de tal manera que ens quedés llum, fosc, llum, fosc, llum, fosc i que els personatges sempre els hi vingués la llum de “shortlight” amb sempre un contra.

La meva proposta era que sempre tinguéssim una llum principal suau i artificial que falsegen les llums diegètiques de l’espai i que sempre anés acompanyada d’una llum de relleno, ja fos la llum de la finestra amb llum natural o apliques de l’espai perquè tinguéssim profunditat i ens fessin de contra.

La Ona la gaffer de Mita i una de les meves millors amigues, em va ajudar en tot el procés, i a set va fer que tot anés sobre rodes, estan allà en tot moment sense casi donar-me’n conta. 

Vam utilitzar un kit de bombetes amb cables sueltos que tinc per fer apliques. Al lavabo vam utilitzar una bombeta fluorescent, que estava acompanyada de dos pavotubes que ens falsegen una mica la llum, un estava de toplight amb una barracuda i l’altre estava gripejat al mirall falsejant la bombeta que hi havia davant que ens marcava la direcció de la llum.

A la cuina, vam utilitzar dues bombetes per donar-li profunditat al espai, apart, vam fer servir dos pavotubes, seguint la mateixa estructura del lavabo, una de top light i l’altre frontal a elles, falsejant la llum que venia de l’encimera. Les bombetes les vam deixar amb un to càlid, i els pavotubes els vam vestir de plus green i de depron per donar la suavitat que volíem, apart, al de la encimera, vam tapar una part del pavotube amb paper craft, perquè la llum li vingués més direccionada cap a una banda i poguéssim aconseguir contrast a la seva cara i al pavotube de toplight li vam fer un faldón perquè no ens taqués la paret. 

Com podeu veure, la meva idea era utilitzar la fluorescència en aquests dos espais, utilitzant una Kino envès dels pavotubes, però vam tenir problemes alhora de alquilar-la i no la vam poder utilitzar, així que el final vam tindre que utilitzar el led.

L’habitació de la Mita volia que fos càlida, ja que era al lloc on interactuava amb la paloma i la paloma era el que li feia tornar a sentir emocions. Vaig decidir jugar amb tungstè ja que em semblava una llum més acollidora i ens donava una millor textura a les pells de la Mita. De llum principal vam utilitzar una bombeta tungstè que la vam vestir amb un faldón per retallar la llum que ens il·luminava les parets i llavors vam utilitzar una bombeta diegètica dimmejada amb un dimmer a molt baixa potència que el que ens feia era donar profunditat i justificar la llum que il·luminava la habitació. A tot això havíem d’anar amb cuidado perquè si col·locàvem la bombeta just a baix de la llum principal, ens feia ombra, és per això que la llum principal la vam ficar mes a la dreta sense que es notés per evitar la ombra.

Per últim, a exteriors, vam estar utilitzant llum natural reforçada de negatius i de revots i la part de nit,la vam il·luminar seguint la estructura narrativa que portem fins ara, utilitzant un pavotube de llum de relleno càlid, i la llum principal que afecta a la Mita freda entrant de shortlight.

Com he estat explicant, a tots els espais jugàvem amb bombetes diegètiques que ens entraven a pla, vaig decidir fer-ho per donar-li coherència a tots els espais però sobretot i principalment per jugar amb la simetria de la que us parlava abans.

M’agradaria seguir parlant del projecte ja que l’estimo i tinc tan bon record rodant, tot el equip super atent, però sobretot molt bona energia a set, que per mi es una de les coses més importants. 

Agrair-li a la Dann, la directora, aquesta llibertat amb el departament de fotografia per explotar el màxim la meva creativitat, la confiança i aquesta connexió tant xula que tenim quan treballem juntes i gràcies per fer que el projecte també me’l senti meu.

Què he après:

En aquest curtmetratge vaig aprendre a coordinar un equip i a planificar un rodatge com a directora de fotografia amb un pressupost elevat. Realment va ser un dels millors rodatges que hem fet, perquè tot l’equip estava molt implicat en el projecte, malgrat el cansament acumulat. Veníem d’haver rodat tres curts en només dues setmanes, i els caps de departament estàvem una mica preocupats que aquest es ressentís per l’esgotament i acabéssim repetint dinàmiques dels rodatges anteriors. Però va ser just al contrari: tothom va aportar el seu granet de sorra amb il·lusió i energia, i això va fer possible que el projecte tirés endavant amb molta força.

Vam tenir un problema, un dia ens vam endarrerir molt i vam haver de suprimir dos plans de l’escena 1. Això em va afectar bastant, perquè sentia que no podíem retallar res, ja que tots els plans que teníem previstos eren indispensables per a la narrativa. Per això, de cara als pròxims rodatges, crec que és molt important ser estrictes amb la gestió del temps i anar molt preparades. També considero clau fer una reunió prèvia amb l’AD per explicar-li bé les teves necessitats.

Una de les coses que m’emporto d’aquest projecte és que les coses quan es treballen amb dedicació i temps i no es fan a últim moment surten molt millor. I espero que això s’hagi notat en el resultat.